Rehabilitació oral
Què és la rehabilitació oral?
La rehabilitació oral té com objectiu la restauració de les peces dentals per tal de recuperar l’estètica i la funció oclusal del pacient, a partir d’un correcte diagnòstic i el seu tractament més adequat amb una planificació correcte, minuciosa i multidisciplinària. Aquesta rehabilitació està indicada, molt especialment, per aquelles persones que tenen boques en molt mal estat degut a la pèrdua de dents o periodontitis, càries, així com també en pacients amb bruxisme en que les dents presenten un gran desgast.
Són tractaments d’una certa complexitat en què es tracten i arreglen arcades dentals completes, tant al maxil·lar o arcada superior com a la mandíbula o a l’arcada inferior. Pot incloure pròtesis dentals, fixes o removibles, periodòncia, endodòncia, ortodòncia i altres especialitats odontològiques.
Tipus de rehabilitacions:
- Totals: Consisteix en rehabilitar totes les peces d’una arcada dentària, sigui la mandíbula o al maxil·lar. Podem trobar dos tipus de pròtesis:
- Totalment subjectes amb implants dentals.
- Combinació de suport a través d’implants i de les dents que conserva el pacient.
- Parcials: S’utilitzen quan el pacient conserva algunes dents propis sans i d’aquesta manera, només es restaura la peça o les peces que falten.
SOBREDENTADURES SOBRE ‘LOCATORS’ O ANCORATGES DE PRECISIÓ
Es tracta d’una pròtesi que es repenja en dos, tres o quatre implants. El pacient pot treure’s i posar-se aquesta sobredentadura d’una manera fàcil per netejar-la, amb l’avantatge que té més estabilitat que les pròtesis a què estem acostumats. Estalvia alguns inconvenients habituals als seus usuaris: no es belluga mentre es parla o es mastega, no du un incòmode paladar artificial, no cal treure-se-la diverses vegades al dia per netejar-la, etc.
Aquest tipus de rehabilitació l’aconsellem sobretot en tractaments en què el pacient estigui afectat per una atròfia severa.
Aquestes pròtesis solen constar d’uns locutors, que són uns dispositius individuals confeccionats mitjançant sistemes CAD-CAM. Aquest tipus de sobredentadura ens aporta una sèrie d’avantatges, com ara que la dentadura s’ajusta millor, hi ha una major facilitat de cara al disseny de la peça, cal menys temps de laboratori i la tècnica que s’utilitza és molt més simple.
Una altra manera d’aconseguir que la sobredentadura se subjecti de manera adequada és mitjançant els dispositius que anomenem “ancoratges de precisió”, que fan que la pròtesi no basculi mentre l’usuari parla o mastega.
PRÓTESIS HÍBRIDES
Són les que sustentem en implants; seran quatre, cinc o sis implants, segons si es col·loquen al maxil·lar superior o inferior. La seva estructura és de metall, dissenyada i fabricada també mitjançant sistemes CAD-CAM, amb un recobriment de material acrílic o resina que suporta les dents.
La principal diferència que presenta respecte a les sobredentadures és que el pacient NO es pot treure i posar la pròtesi. Per això, de tant en tant, haurà de visitar el seu odontòleg per netejar la pròtesi d’una manera més profunda i mantenir-la en bones condicions.
Com que la pròtesi és fixa, igual que en el cas anterior, els avantatges que aporta al pacient són superiors als de les pròtesis habituals: una comoditat més gran, una major qualitat estètica i molta més funcionalitat. Es tracta de pròtesis completes, tot i que sense paladar, i subjectes mitjançant implants.
PRÓTESIS FIXES SOBRE IMPLANTS
Quan la pròtesi és fixa, se solen col·locar entre sis i vuit implants. La pròtesi de metall i porcellana incorpora dents de porcellana a una estructura metàl·lica. Si les comparem amb les pròtesis híbrides, les dents de porcellana procuren més naturalitat a la dentadura i una estètica més depurada, ja que les pròtesis híbrides tenen més volum.
"ALL ON FOUR"
Es tracta d’una rehabilitació implantar suportada mandibular utilitzant el concepte All on Four.
La tècnica all-on-four (all-on-4), desenvolupada pel Dr. Paulo Maló, permet la rehabilitació total fixa amb implants del maxil·lar superior i/o mandíbula en pacients que presentin una manca total de peces dentals. El nom obeeix a què es col·loquen quatre implants per maxil·lar, encara que poden caldre 5 o 6 al maxil·lar superior, de vegades.
Si parlem de la mandíbula, la base de la tècnica és la següent:
- Ús de quatre implants a la zona mandibular anterior interforaminal.
- Angulació dels implants posteriors amb els àpexs cap a mesial, de manera que el punt d’inserció pugui situar-se en la vertical dels mentonians o, fins i tot, una mica distal a ells, per tal de disminuir el pont d’extrem lliure (cantilever) distal de la futura pròtesi.
S’ha demostrat que les pròtesis implantosuportades són excel·lents en el cas de pacients completament desdentegats, ja que la rehabilitació d’aquests pacients amb la tècnica all-on-four amb pròtesis suportades en implants en ambdós maxil·lars per a la rehabilitació de pacients edèntuls totals, els torna la funció de la masticació, a més de l’estètica, la qual cosa millora la seva condició, tant socialment com des del punt de vista psicològic.
A més, aquest tipus de pròtesi és avantatjosa perquè disminueix la pèrdua d’os maxil·lar, permet una millor higiene bucal, ajuda a disposar de més espai per a fer les correccions corresponents referents a l’arc dental i, a banda dels avantatges esmentats, la pròtesi és més estable i el pacient no ha de fer esforços de retenció.
