Què és l'ortodòncia?
És l’especialitat de l’odontologia que s’ocupa d’analitzar, establir i millorar el desenvolupament de la dentició, la forma que adopten els arcs dentals i la posició dels maxil·lars, amb la finalitat de retornar la correcta funcionalitat a la boca i l’estètica de les dents i, per tant, de la cara.
Aquesta funcionalitat i estètica s’aconsegueixen corregint tant la posició de les dents com alteracions de tota mena al maxil·lar superior, facials i també trastorns que afecten la masticació.
Et cal una ortodòncia?
Et cal una ortodòncia si tens problemes dentals com els que segueixen:
─ De mossegada:
- Sobremossegada: Es produeix quan les dents superiors se situen totalment per damunt de les dents inferiors en oclusió.
- Mossegada invertida: Les dents inferiors s’avancen a les dents superiors.
- Mossegada creuada: Una dent superior (o més d’una) tanquen amb les dents inferiors per dins.
- Mossegada oberta: L’oclusió entre les dents anteriors superiors i inferiors no es produeix perquè hi ha un espai buit entre elles, però, en canvi, les peces posteriors sí que tanquen.
- Desviació de la línia mitjana: L’eix central de les dents superiors i inferiors no s’avé.
─ Altres:
- Diastemes: intersticis entre les dents. Poden causar malalties periodontals o augmentar el risc de patir-ne.
- Apinyament: les peces dentals no tenen prou espai perquè el maxil·lar no és prou extens, i per això les dents s’amunteguen. Això provoca que no es netegin bé, que apareguin càries i malalties a les genives.
- Maloclusions: si no es tracten, poden causar problemes de l’articulació (ATM), dificultats en la parla i en la masticació, malalties de les genives i algunes peces dentals poden patir desgastament prematur.
Com es fa un tractament d'ortodòncia?
En infants
En infants, comencem amb tractaments interceptius; és a dir, amb tractaments amb els quals preveiem problemes més greus en etapes posteriors. Habitualment, comencen quan la criatura encara té les dents de llet, i serveixen per a abandonar hàbits típics de les primeres edats, com la succió del dit gros, que pot tenir efecte en el creixement de la cara i els maxil·lars. Cal tenir en compte que, encara que es realitzin aquests tractaments, la criatura pot necessitar altres tractaments posteriorment, a mesura que creix i la seva dentició canvia.
Quan no es fa el tractament interceptiu, o la maloclusió de l’infant persisteix, cal fer un tractament correctiu. Aquest tipus de tractament acabarà quan l’infant tingui la dentició definitiva completa.
Aquests tractaments s’identifiquen habitualment amb la infantesa i l’adolescència. Tanmateix, això no significa que siguin exclusius per a aquestes edats.
En adults
Les ortodòncies en persones adultes són cada cop més habituals. Algunes persones no han estat tractades de petites i les maloclusions en les seves dents els provoquen molèsties o malalties que aconsellen la visita a l’especialista. El tractament en adults sol donar molt bons resultats.
La diferència amb l’ortodòncia infantil és que en les criatures es busca que les dents erupcionin de manera correcta i que la dentició definitiva es col·loqui de la millor manera possible en unes estructures òssies ben formades. Per contra, en pacients adults treballem en dentició definitiva i tractem malalties i problemes estètics, per la qual cosa, l’acció del professional de l’ortodòncia ha de complementar-se amb la de l’odontòleg general, el periodoncista i l’implantòleg.
Quan he de posar-me brackets?
El tractament amb ortodòncia és l’indicat si el pacient pateix diastemes (dents separats), apinyament dental o problemes de mossegada. La col·locació d’aparells d’ortodòncia està indicada per a nens i adults, sent sempre l’ortodontista qui avaluarà de manera individualitzada a cada pacient per indicar-li la millor solució per al seu cas.
Quan les dents estan mal posicionats, hi ha una major probabilitat que es generi tosca entre les dents per l’acumulació de placa bacteriana. Aquest problema pot desencadenar en malalties bucals més greus, com la periodontitis. A més, la correcció de la mossegada mitjançant el tractament amb ortodòncia millora les molèsties derivades d’una masticació deficitària, així com dolors musculars i articulars.
En l’actualitat, els nombrosos avenços científics en matèria d’ortodòncia han permès crear nous aparells dentals que, cada vegada més, s’adapten a les necessitats dels pacients.
Tipus de brackets
Brackets metàl·lics
Els brackets metàl·lics són l’opció més tradicional d’ortodòncia. La pressió exercida entre els brackets i l’arc dental va desplaçant a poc a poc les dents fins a aconseguir la posició desitjada per l’ortodontista. És una opció d’ortodòncia precisa i la més econòmica.
Brackets ceràmics
La creixent preocupació per l’estètica ha fet que els brackets estètics siguin una de les opcions d’ortodòncia més triades pels pacients. Es tracta d’uns brackets que estan fabricats en ceràmica o safir i tenen la particularitat d’aconseguir mimetitzar-se amb el color original de la dent. Gràcies a aquesta informació, resulten altament estètics i molt més discrets que els tradicionals brackets metàl·lics. El mecanisme d’aquest tipus de brackets és el mateix que en els metàl·lics. Estan formats per un arc dental que s’encarrega d’unir els brackets que estan col·locats a la cara exterior de les dents.
Invisaling
És l’ortodòncia més demandada per les persones adultes. És el tractament més diferent pel que fa al tipus de tècnica a utilitzar, ja que consta d’uns alineadors transparents que es posen i es treuen al llarg del dia. Aquestes fundes són dissenyades de manera personalitzada i individualitzada per a cada pacient utilitzant un programari en 3D que, a més, permet comprovar quins seran els resultats a la boca abans fins i tot de començar amb el tractament. Para aconseguir uns resultats òptims, el pacient haurà de portar els alineadors un mínim de 22 hores, llevant-se únicament en les hores dels àpats i durant la neteja bucal diària.
